En el programa de Radio Nacional d'Andorra ARA I AQUÍ Àlex Lliteras està fent una sèrie d'entrevistes sobre el procés d'implementació del nou model andorrà d'atenció sanitària. aquí podeu escoltar l'entrevista feta el dia 20 de novembre a la Dra Àngels Codina, de la Secció Col.legial de Medicina Complementaria d'Andorra.
dissabte, 24 de novembre del 2012
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Promoció de la salut mitjançant l'activitat física
Presentada
el dia 16 d'octubre del 2012 al Consell Assessor de Salut i Benestar,
pels Drs Carme Mombiedro, Bernat Escoda i Anna Ambatlle,
especialistes en medicina esportiva.
Segons
el pla de salut per Andorra de l’any 1991, els problemes de salut
més importants per la nostra comunitat depenen més de l’estil de
vida i del medi que ens envolta, que dels factors biològics o els
estrictament sanitaris. En conseqüència, la promoció d’estils de
vida que comporten efectes positius sobre la salut dels individus, de
les famílies i de tota la comunitat esdevé un element de primera
importància.
Fer
exercici regularment per sentir-se millor, és quelcom reconegut per
tothom, ara bé, que sabem d’allò que fa referència a la millora
de l’estat de salut?, quines són les activitats recomanades per a
les diferents patologies?, quin risc pot haver-hi?. Aquestes són les
preguntes a les que respon un especialista en medicina esportiva.
MALALTIES
CONCRETES EN LES QUE S’APRECIA UNA FRANCA MILLORA DESPRÉS D’UN
PROGRAMA D’EXERCICIS ADEQÜAT.
- Malalties coronaries i malalties isquèmiques del cor. Aquesta és una de les principals causes de mortalitat i d’invalidesa en la nostra societat. Nombrosos estudis conclouen que hi ha relació inversa entre la pràctica regular d’activitats físiques, mesurat en termes de despesa energètica i la incidència de malaltia cardíaca.
- Hipertensió arterial. Des de l’any 1984, als Estats Units, el comitè Nacional pel descobriment, l’avaluació i el tractament de l’hipertensió recomana la utilització de mesures no farmacològiques en el tractament primari i complementari de l’hipertensió lleu i moderada, entre aquestes mesures, la més important és la realització d’exercicis aeròbics d’intensitat moderada d’una durada de tres mesos a raó de 30 minuts per dia.
- Insuficiència arterial perifèrica. L’activitat física que comporta un treball muscular dinàmic és actualment el primer tractament a posar en pràctica en els pacients que presenten claudicació intermitent com a únic símptoma d’insuficiència arterial.
- Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia. En aquests casos, s’aprecia una disminució significativa del colesterol total, de LDL i dels triglicèrids mitjançant un programa d’exercicis aeròbics durant 6 mesos.
- Obesitat. Els individus que presenten un excés ponderal es diferencien dels individus amb pes normal, no pel fet de consumir més aliments, si no pel fet de tenir un nivell de despesa energètica molt més baix. El nivell plasmàtic d’insulina és més elevat en els obesos, i sabem que els efectes aguts i crònics de l’activitat física vigorosa, és precisament de baixar el nivell d’insulina plasmàtica i la resistència dels teixits a la insulina. També cal reconèixer que l’obesitat greu es tracta millor amb restricció calòrica que amb exercici, però en cas d’índex de massa corporal inferior a 30, (és a dir l’obesitat lleu i moderada), l’exercici és més eficaç que la dieta.
- Diabetis. L’exercici redueix el nivell de glucosa sanguini, augmenta el nombre de receptors d’insulina i la sensibilitat dels teixits a la insulina. Els diabètics controlats es beneficien de les activitats físiques vigoroses podent reduir la dosi d’insulina d’un 10% a un 30% de la seva dosi habitual.
- Osteoporosi. S’ha vist que la participació en programes d’activitat física on la força de gravetat i el pes corporal s’exerceixen sobre l’os, com el cas de la marxa o el “jogging” retarda la desmineralització òssia en les dones de la 3ª edat.
- Artritis. Aquesta és una de les causes d’invalidesa més important en el nostre medi. La comunitat científica reconeix el valor terapèutic dels exercicis lleus i de mobilització activa i passiva de les articulacions. En fase aguda ens hem d’oposar a tot programa d’activitats físiques vigoroses, ja que pot accelerar el procés de destrucció articular. No obstant en fases no agudes de la malaltia, un programa d’activitat física aeròbica implica un alentiment d’aquesta destrucció articular.
- Artrosi. Aquests pacients han d’evitar tot tipus d’exercici que comporti xocs repetitius sobre les seves articulacions, per la resta el que hem descrit anteriorment per l’artritis també es pot aplicar als artròsics.
- Mal d’esquena. Segons coincideixen varis estudis, el 80% dels mals d’esquena es deuen a deficiències musculo-esquelètiques, a l’estrès i a la tensió. La majoria d’aquests pacients milloren quan es sotmeten a programes d’exercicis isomètrics d’una durada de 5 setmanes, augmentant significativament la seva força muscular.
- Asma. A nivell mundial, l’asma bronquial afecta del 2% al 6% de la població. En nombrosos països, aproximadament el 10% de la població es veu afectat en un moment o altre de la seva vida. Aquesta malaltia de vegades està provocada per una infecció respiratòria però en la major part dels casos és d’origen al·lèrgic. Practicament tots els asmàtics poden fer exercici sota medicació específica i a més a més participar en activitats físiques aeròbiques els permet disminuir els símptomes de la seva malaltia.
- Fibrosi quística. És la malaltia genètica més estesa de les que comporten conseqüències nefastes. Els estudis mostren que s’obté una millora de la capacitat de treball dels músculs respiratoris amb programes de natació, ciclisme i exercicis de mans lliures, ja que s’estimula la eliminació de mucus bronquial.
- Depressió psíquica. L’efecte antidepressiu de l’activitat física ha estat confirmat, tant en pacients amb depressió lleu com moderada. Un augment del consum màxim d’oxigen d’entre un 15% i un 30% és suficient per produir efecte antidepressiu en pacients hospitalitzats per depressió greu.
CONCLUSIÓ
L’activitat
física no és un remei per a tots els mals. Però, com la majoria de
les teràpies, pot jugar un paper pal.liatiu important, ja sigui
disminuint els símptomes o reduint l’impacte de molts problemes de
salut.
Així
doncs, la medicina esportiva és una especialitat necessària per al
conjunt de la població. A més aquesta disciplina es mostra cada dia
més efectiva com a teràpia col·lateral o coadjuvant en múltiples
patologies cròniques, facilitant la reintegració social i laboral
de molts pacients, tot i reduint els costos socioeconòmics del seu
tractament global.
Si
valorem la pràctica diària de la nostra especialitat, veiem, que
els nostres pacients ens consulten principalment per patologies
traumàtiques o microtraumàtiques produïdes realitzant activitats
fisiques, laborals o esportives. La resta són atletes que precisen
un seguiment del seu entrenament i pertanyen a clubs i federacions, o
bé persones sensibilitzades que necessiten consell a l’hora de
començar un programa de posta en forma per millorar la seva qualitat
de vida, ja sigui amb una malaltia de base o no.
dimecres, 26 de setembre del 2012
Vot de confiança
article publicat al Periòdic d'Andorra el 25 de setembre del 2012
Finalment sembla que es passarà a l'acció. El sistema de salut andorrà fa temps que demana a crits que s'hi posi ordre. Mentre el model sobre el que es va bastir, el francès, ha evolucionat al llarg dels anys, hem estat incapaços d'adaptar aspectes importants de la nostra sanitat als nous temps. El problema no ha estat tant el diagnòstic de les disfuncions sinó més aviat la posada en pràctica dels remeis.
Un entorn com el nostre, amb una població reduïda, un territori poc extens i una relativa riquesa ha de ser, per força, un lloc ideal per poder-hi dur a terme reformes exemplars. Malauradament la confusió en el rol de cada actor, ministeri, seguretat social, SAAS, col·legis professionals..., ens ha posat al nivell de les pitjors de les burocràcies, amb una incapacitat d'adaptació manifesta.
El resultat és que ens trobem avui amb un sistema sanitari amb un futur compromès, amb la principal font de finançament, la CASS, aplicant mesures comptables, tisora en mà. Cal esperar, doncs, que el nou model d'atenció sanitària aporti seny, posant cadascú al seu lloc. S'han de donar les eines necessàries als professionals per seguir donant un servei de qualitat. Les mesures de contenció de la despesa no poden ser de caire estrictament comptable, sinó guiades per una millora de l'eficiència, basada en criteris científics. Finalment s'ha de posar al centre del sistema a l'usuari, tractant-lo com a adult amb drets inalienables però també responsabilitzant-lo de la seva salut
anirem afegint els links a les noticies relacionades amb la implementació del nou model d'atenció sanitària d'Andorra:
Una altra "sanitat" és possible - Bloc - J Martínez-Illescas - 29/09/2012
El director de Salut i Benestar espera que el col.legi de metges reconsideri la seva postura respecte del MAAS - RNA - Ara i aqui - 25/09/2012
Gerard Barcia critica la voluntat d'implantar els metges referents - RNA - Ara i aqui - 23/09/2012
Mariona Gonzalez troba que el MAAS es massa intervencionista i complex - Bondia - JR - 23/09/2012
Absències fora de lloc - Diari d'Andorra - editorial - 22/09/2012
Cap a un nou criteri de model sanitari - El Periòdic d'Andorra - editorial - 21/09/2012
El nou model andorrà d'atenció sanitària supera el primer round - El Periòdic d'Andorra - C Garnica - 21/09/2012
Els pacients podran triar el seu metge de referència - El Periòdic d'Andorra - JR Baiges- 20/09/2012
Salut es compromet a negociar amb el sector els criteris i les condicions d'accés al nou model sanitari - Forum.ad - 20/09/2012
Els col.legis i les associacions reben el MAAS amb expectatives de millora - Bondia - MF - 20/09/2012
Anar al metge especialista sense passar pel referent serà més car - El Periòdic d'Andorra - EOG - 19/09/2012
El Model Andorrà d'Atenció Sanitària es començarà a implantar l'any 2014 - Bondia - J Rodríguez - 18/09/2012
La ministra Rodríguez presenta al Consell el nou model d'assistència - Web del Govern d'Andorra - 18/09/2012 (s'hi pot descarregar la presentació del MAAS)
Salut penalitzarà amb més copagament si es va directament a l'especialista o a un metge no referent - Forum.ad - 18/09/2012
El director de Salut i Benestar espera que el col.legi de metges reconsideri la seva postura respecte del MAAS - RNA - Ara i aqui - 25/09/2012
Gerard Barcia critica la voluntat d'implantar els metges referents - RNA - Ara i aqui - 23/09/2012
Mariona Gonzalez troba que el MAAS es massa intervencionista i complex - Bondia - JR - 23/09/2012
Absències fora de lloc - Diari d'Andorra - editorial - 22/09/2012
Cap a un nou criteri de model sanitari - El Periòdic d'Andorra - editorial - 21/09/2012
El nou model andorrà d'atenció sanitària supera el primer round - El Periòdic d'Andorra - C Garnica - 21/09/2012
Els pacients podran triar el seu metge de referència - El Periòdic d'Andorra - JR Baiges- 20/09/2012
Salut es compromet a negociar amb el sector els criteris i les condicions d'accés al nou model sanitari - Forum.ad - 20/09/2012
Els col.legis i les associacions reben el MAAS amb expectatives de millora - Bondia - MF - 20/09/2012
Anar al metge especialista sense passar pel referent serà més car - El Periòdic d'Andorra - EOG - 19/09/2012
El Model Andorrà d'Atenció Sanitària es començarà a implantar l'any 2014 - Bondia - J Rodríguez - 18/09/2012
La ministra Rodríguez presenta al Consell el nou model d'assistència - Web del Govern d'Andorra - 18/09/2012 (s'hi pot descarregar la presentació del MAAS)
Salut penalitzarà amb més copagament si es va directament a l'especialista o a un metge no referent - Forum.ad - 18/09/2012
dijous, 12 de gener del 2012
Accidents a les pistes d'esquí
Article d'opinió publicat al Periòdic d'Andorra del 12/01/2012
Un seguit d'accidents amb conseqüències tràgiques en els darrers dies han fet encendre els llums d'alarma. Només cal veure els comentaris a les edicions digitals dels diaris del país per veure que ningú és indiferent al que succeïx en els nostres camps de neu.
No som diferents dels altres llocs; als països anglosaxons tothom es va mobilitzar i es va donar un nou impuls a l'ús del casc arran de la mort de l'actriu Natasha Richardson per accident d'esquí al Canadà al març del 2009.
Els fets tràgics tenen l'efecte d'atraure l'atenció del gran públic sobre temes dels que no es parla habitualment, però que no per això estan desatesos. La seguretat en les pistes d'esquí implica nombrosos professionals. La feina més aparent d'aquests professionals és la que comença des del moment mateix d'un accident, començant per l'equip de pisters socorristes, els centres mèdics de pistes i seguint en els casos més greus amb el transport sanitari i els serveis hospitalaris.
Aquesta part de la feina, però, és només una part mínima,
Els pisters socorristes, per exemple, dediquen la quasi totalitat de la seva jornada laboral a tasques de prevenció, detecció i senyalització de perills. Col.laboren amb els serveis meteorològics oficials recollint dades sobre el terreny, realitzen sondatges per determinar l'evolució del mantell nival...
El seu coneixement del terreny i de les incidències detectades durant la temporada d'hivern determinen tot un seguit d'actuacions que poden anar des de l'adequació de la innivació artificial i el treball de les màquines trepitja-neu fins a moviments de terra durant l'estiu per tal de millorar l'orografia del terreny.
La feina dels «canoners» o nivocultors també té la seva importància, vigilant els més mínims canvis en la temperatura o la humitat ambient per tal de produir una neu de la millor qualitat possible.
Els «maquinistes» també, durant les hores de tancament i de vegades amb condicions adverses, han de retornar les pistes malmeses pel pas dels usuaris i els estralls de la meteorologia a un estat òptim...
Tots els recursos humans i materials que puguem posar al servei de la prevenció seran sempre pocs, sempre hi haurà el factor humà, i de vegades l'atzar que faran que pugui aparèixer l'accident.
Però mirem les coses amb serenitat. ¿De què estem parlant? Estem parlant d'una activitat esportiva, realitzada en un entorn natural i per tant amb variables que no podem controlar, una estació d'esquí no és un parc temàtic amb atraccions mecàniques perfectament controlades. La velocitat, les trajectòries escollides depenen de l'usuari i del seu comportament depèn el nivell de risc assumit. L'usuari ha de ser conscient del seu nivell tècnic i del seu estat físic, en definitiva de la seva capacitat de lliscar amb seguretat (la pròpia i la dels demés). Per afavorir la convivència dels diferents usuaris s'han establert una sèrie de normes de comportament a les pistes d'esquí que cadascú hauria de conèixer i respectar, són les 10 regles FIS. Aquestes regles són pur sentit comú, el menys comú dels sentits, diuen, però que la gran majoria dels usuaris respecten.
En el nostre entorn els accidents en els esports d'hivern segueixen els mateixos patrons que en totes les àrees esquiables del món. Estan ben estudiats, els professionals implicats ens encarreguem de recollir-ne les dades, posar-les en comú i intentem extreure'n ensenyaments i pistes per millorar-ne la gestió i trobar mesures de prevenció. La seva incidència és del voltant de 5 accidents per 1.000 dies d'esquí, de mitjana els darrers anys s'han atès uns 14.000 lesionats per temporada. Tot i l'espectacularitat de la xifra cal pensar que només un 5% d'aquests precisaran de tractament hospitalari. Les dades de mortalitat ens parlen d'índexs que poden variar d'un mort per 1,5 a 3 milions de dies d'esquí; les estadístiques en aquest cas són més imprecises en tractar-se de fets excepcionals, per això mateix és molt difícil afirmar quins poden ser els factors que poden conduir a un desenllaç fatal. Semblaria, però, que els elements que trobem amb més freqüència són la combinació d'altes velocitats i l'impacte contra un element fix o un altre usuari.
Són moltes veus que acusen la presència d'obstacles en aquest tipus d'accidents i en demanen l'eliminació. La reflexió que ens hauríem de fer és: l'usuari que no pot controlar la seva trajectòria i acaba impactant contra un obstacle té les mateixes possibilitats d'impactar contra un altre usuari que contra aquest element fix...
La política de senyalització i protecció dels diferents elements que es poden trobar a les estacions d'esquí de casa nostra és exemplar, i és una fal·làcia pensar que es poden eliminar... Els canons, les pilones, les balises de senyalització són elements necessaris i indestriables d'una pista d'esquí, tal com ho són els arbres, els barrancs, els talussos...
Cal que tots siguem conscients dels riscos que assumim i que adaptem el nostre comportament en conseqüència, que respectem les normes de convivència, el sentit comú, que ens equipem correctament... i malgrat això sempre quedara aquell factor, l'atzar que mai podrem controlar...
Noticies relacionades:
també trobareu mes noticies i comentaris a Malats de Neu i Nevasport
i a les edicions digitals de Diari d'Andorra, Forum, Bondia, MésAndorra
Links relacionats amb la seguretat en els esports d'hivern:
Societat internacional de traumatologia i medicina dels esports d'hivern
International society for skiing safety
Fédération Internationale des Patrouilles de Ski
Médecins de montagne
Stay Safe on Snow
Centre Mèdic Pas de la Casa - Grau Roig
i el Facebook i Twitter de Safe Snow Sports
Un seguit d'accidents amb conseqüències tràgiques en els darrers dies han fet encendre els llums d'alarma. Només cal veure els comentaris a les edicions digitals dels diaris del país per veure que ningú és indiferent al que succeïx en els nostres camps de neu.
No som diferents dels altres llocs; als països anglosaxons tothom es va mobilitzar i es va donar un nou impuls a l'ús del casc arran de la mort de l'actriu Natasha Richardson per accident d'esquí al Canadà al març del 2009.
Els fets tràgics tenen l'efecte d'atraure l'atenció del gran públic sobre temes dels que no es parla habitualment, però que no per això estan desatesos. La seguretat en les pistes d'esquí implica nombrosos professionals. La feina més aparent d'aquests professionals és la que comença des del moment mateix d'un accident, començant per l'equip de pisters socorristes, els centres mèdics de pistes i seguint en els casos més greus amb el transport sanitari i els serveis hospitalaris.
Aquesta part de la feina, però, és només una part mínima,
Els pisters socorristes, per exemple, dediquen la quasi totalitat de la seva jornada laboral a tasques de prevenció, detecció i senyalització de perills. Col.laboren amb els serveis meteorològics oficials recollint dades sobre el terreny, realitzen sondatges per determinar l'evolució del mantell nival...
El seu coneixement del terreny i de les incidències detectades durant la temporada d'hivern determinen tot un seguit d'actuacions que poden anar des de l'adequació de la innivació artificial i el treball de les màquines trepitja-neu fins a moviments de terra durant l'estiu per tal de millorar l'orografia del terreny.
La feina dels «canoners» o nivocultors també té la seva importància, vigilant els més mínims canvis en la temperatura o la humitat ambient per tal de produir una neu de la millor qualitat possible.
Els «maquinistes» també, durant les hores de tancament i de vegades amb condicions adverses, han de retornar les pistes malmeses pel pas dels usuaris i els estralls de la meteorologia a un estat òptim...
Tots els recursos humans i materials que puguem posar al servei de la prevenció seran sempre pocs, sempre hi haurà el factor humà, i de vegades l'atzar que faran que pugui aparèixer l'accident.
Però mirem les coses amb serenitat. ¿De què estem parlant? Estem parlant d'una activitat esportiva, realitzada en un entorn natural i per tant amb variables que no podem controlar, una estació d'esquí no és un parc temàtic amb atraccions mecàniques perfectament controlades. La velocitat, les trajectòries escollides depenen de l'usuari i del seu comportament depèn el nivell de risc assumit. L'usuari ha de ser conscient del seu nivell tècnic i del seu estat físic, en definitiva de la seva capacitat de lliscar amb seguretat (la pròpia i la dels demés). Per afavorir la convivència dels diferents usuaris s'han establert una sèrie de normes de comportament a les pistes d'esquí que cadascú hauria de conèixer i respectar, són les 10 regles FIS. Aquestes regles són pur sentit comú, el menys comú dels sentits, diuen, però que la gran majoria dels usuaris respecten.
En el nostre entorn els accidents en els esports d'hivern segueixen els mateixos patrons que en totes les àrees esquiables del món. Estan ben estudiats, els professionals implicats ens encarreguem de recollir-ne les dades, posar-les en comú i intentem extreure'n ensenyaments i pistes per millorar-ne la gestió i trobar mesures de prevenció. La seva incidència és del voltant de 5 accidents per 1.000 dies d'esquí, de mitjana els darrers anys s'han atès uns 14.000 lesionats per temporada. Tot i l'espectacularitat de la xifra cal pensar que només un 5% d'aquests precisaran de tractament hospitalari. Les dades de mortalitat ens parlen d'índexs que poden variar d'un mort per 1,5 a 3 milions de dies d'esquí; les estadístiques en aquest cas són més imprecises en tractar-se de fets excepcionals, per això mateix és molt difícil afirmar quins poden ser els factors que poden conduir a un desenllaç fatal. Semblaria, però, que els elements que trobem amb més freqüència són la combinació d'altes velocitats i l'impacte contra un element fix o un altre usuari.
La política de senyalització i protecció dels diferents elements que es poden trobar a les estacions d'esquí de casa nostra és exemplar, i és una fal·làcia pensar que es poden eliminar... Els canons, les pilones, les balises de senyalització són elements necessaris i indestriables d'una pista d'esquí, tal com ho són els arbres, els barrancs, els talussos...
Cal que tots siguem conscients dels riscos que assumim i que adaptem el nostre comportament en conseqüència, que respectem les normes de convivència, el sentit comú, que ens equipem correctament... i malgrat això sempre quedara aquell factor, l'atzar que mai podrem controlar...
Noticies relacionades:
també trobareu mes noticies i comentaris a Malats de Neu i Nevasport
i a les edicions digitals de Diari d'Andorra, Forum, Bondia, MésAndorra
Links relacionats amb la seguretat en els esports d'hivern:
Societat internacional de traumatologia i medicina dels esports d'hivern
International society for skiing safety
Fédération Internationale des Patrouilles de Ski
Médecins de montagne
Stay Safe on Snow
Centre Mèdic Pas de la Casa - Grau Roig
i el Facebook i Twitter de Safe Snow Sports
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)