Vot de confiança

article publicat al Periòdic d'Andorra el 25 de setembre del 2012

Finalment sembla que es passarà a l'acció. El sistema de salut andorrà fa temps que demana a crits que s'hi posi ordre. Mentre el model sobre el que es va bastir, el francès, ha evolucionat al llarg dels anys, hem estat incapaços d'adaptar aspectes importants de la nostra sanitat als nous temps. El problema no ha estat tant el diagnòstic de les disfuncions sinó més aviat la posada en pràctica dels remeis.

Un entorn com el nostre, amb una població reduïda, un territori poc extens i una relativa riquesa ha de ser, per força, un lloc ideal per poder-hi dur a terme reformes exemplars. Malauradament la confusió en el rol de cada actor, ministeri, seguretat social, SAAS, col·legis professionals..., ens ha posat al nivell de les pitjors de les burocràcies, amb una incapacitat d'adaptació manifesta.

El resultat és que ens trobem avui amb un sistema sanitari amb un futur compromès, amb la principal font de finançament, la CASS, aplicant mesures comptables, tisora en mà. Cal esperar, doncs, que el nou model d'atenció sanitària aporti seny, posant cadascú al seu lloc. S'han de donar les eines necessàries als professionals per seguir donant un servei de qualitat. Les mesures de contenció de la despesa no poden ser de caire estrictament comptable, sinó guiades per una millora de l'eficiència, basada en criteris científics. Finalment s'ha de posar al centre del sistema a l'usuari, tractant-lo com a adult amb drets inalienables però també responsabilitzant-lo de la seva salut

anirem afegint els links a les noticies relacionades amb la implementació del nou model d'atenció sanitària d'Andorra:

Una altra "sanitat" és possible - Bloc - J Martínez-Illescas - 29/09/2012
El director de Salut i Benestar espera que el col.legi de metges reconsideri la seva postura respecte del MAAS -   RNA - Ara i aqui - 25/09/2012
Gerard Barcia critica la voluntat d'implantar els metges referents - RNA - Ara i aqui - 23/09/2012
Mariona Gonzalez troba que el MAAS es massa intervencionista i complex - Bondia - JR - 23/09/2012
Absències fora de lloc - Diari d'Andorra - editorial - 22/09/2012
Cap a un nou criteri de model sanitari - El Periòdic d'Andorra - editorial - 21/09/2012
El nou model andorrà d'atenció sanitària supera el primer round - El Periòdic d'Andorra - C Garnica - 21/09/2012
Els pacients podran triar el seu metge de referència - El Periòdic d'Andorra - JR Baiges- 20/09/2012
Salut es compromet a negociar amb el sector els criteris i les condicions d'accés al nou model sanitari - Forum.ad - 20/09/2012
Els col.legis i les associacions reben el MAAS amb expectatives de millora - Bondia - MF - 20/09/2012
Anar al metge especialista sense passar pel referent serà més car - El Periòdic d'Andorra - EOG - 19/09/2012
El Model Andorrà d'Atenció Sanitària es començarà a implantar l'any 2014 - Bondia - J Rodríguez - 18/09/2012
La ministra Rodríguez presenta al Consell el nou model d'assistència - Web del Govern d'Andorra - 18/09/2012 (s'hi pot descarregar la presentació del MAAS)
Salut penalitzarà amb més copagament si es va directament a l'especialista o a un metge no referent - Forum.ad - 18/09/2012 

Accidents a les pistes d'esquí

Article d'opinió publicat al Periòdic d'Andorra del 12/01/2012

Un seguit d'accidents amb conseqüències tràgiques en els darrers dies han fet encendre els llums d'alarma. Només cal veure els comentaris a les edicions digitals dels diaris del país per veure que ningú és indiferent al que succeïx en els nostres camps de neu.
No som diferents dels altres llocs; als països anglosaxons tothom es va mobilitzar i es va donar un nou impuls a l'ús del casc arran de la mort de l'actriu Natasha Richardson per accident d'esquí al Canadà al març del 2009.
Els fets tràgics tenen l'efecte d'atraure l'atenció del gran públic sobre temes dels que no es parla habitualment, però que no per això estan desatesos. La seguretat en les pistes d'esquí implica nombrosos professionals. La feina més aparent d'aquests professionals és la que comença des del moment mateix d'un accident, començant per l'equip de pisters socorristes, els centres mèdics de pistes i seguint en els casos més greus amb el transport sanitari i els serveis hospitalaris.
Aquesta part de la feina, però, és només una part mínima,
Els pisters socorristes, per exemple, dediquen la quasi totalitat de la seva jornada laboral a tasques de prevenció, detecció i senyalització de perills. Col.laboren amb els serveis meteorològics oficials recollint dades sobre el terreny, realitzen sondatges per determinar l'evolució del mantell nival...
El seu coneixement del terreny i de les incidències detectades durant la temporada d'hivern determinen tot un seguit d'actuacions que poden anar des de l'adequació de la innivació artificial i el treball de les màquines trepitja-neu fins a moviments de terra durant l'estiu per tal de millorar l'orografia del terreny.

La feina dels «canoners» o nivocultors també té la seva importància, vigilant els més mínims canvis en la temperatura o la humitat ambient per tal de produir una neu de la millor qualitat possible.

Els «maquinistes» també, durant les hores de tancament i de vegades amb condicions adverses, han de retornar les pistes malmeses pel pas dels usuaris i els estralls de la meteorologia a un estat òptim...





Tots els recursos humans i materials que puguem posar al servei de la prevenció seran sempre pocs, sempre hi haurà el factor humà, i de vegades l'atzar que faran que pugui aparèixer l'accident.
Però mirem les coses amb serenitat. ¿De què estem parlant? Estem parlant d'una activitat esportiva, realitzada en un entorn natural i per tant amb variables que no podem controlar, una estació d'esquí no és un parc temàtic amb atraccions mecàniques perfectament controlades. La velocitat, les trajectòries escollides depenen de l'usuari i del seu comportament depèn el nivell de risc assumit. L'usuari ha de ser conscient del seu nivell tècnic i del seu estat físic, en definitiva de la seva capacitat de lliscar amb seguretat (la pròpia i la dels demés). Per afavorir la convivència dels diferents usuaris s'han establert una sèrie de normes de comportament a les pistes d'esquí que cadascú hauria de conèixer i respectar, són les 10 regles FIS. Aquestes regles són pur sentit comú, el menys comú dels sentits, diuen, però que la gran majoria dels usuaris respecten.
En el nostre entorn els accidents en els esports d'hivern segueixen els mateixos patrons que en totes les àrees esquiables del món. Estan ben estudiats, els professionals implicats ens encarreguem de recollir-ne les dades, posar-les en comú i intentem extreure'n ensenyaments i pistes per millorar-ne la gestió i trobar mesures de prevenció. La seva incidència és del voltant de 5 accidents per 1.000 dies d'esquí, de mitjana els darrers anys s'han atès uns 14.000 lesionats per temporada. Tot i l'espectacularitat de la xifra cal pensar que només un 5% d'aquests precisaran de tractament hospitalari. Les dades de mortalitat ens parlen d'índexs que poden variar d'un mort per 1,5 a 3 milions de dies d'esquí; les estadístiques en aquest cas són més imprecises en tractar-se de fets excepcionals, per això mateix és molt difícil afirmar quins poden ser els factors que poden conduir a un desenllaç fatal. Semblaria, però, que els elements que trobem amb més freqüència són la combinació d'altes velocitats i l'impacte contra un element fix o un altre usuari.

Són moltes veus que acusen la presència d'obstacles en aquest tipus d'accidents i en demanen l'eliminació. La reflexió que ens hauríem de fer és: l'usuari que no pot controlar la seva trajectòria i acaba impactant contra un obstacle té les mateixes possibilitats d'impactar contra un altre usuari que contra aquest element fix...
La política de senyalització i protecció dels diferents elements que es poden trobar a les estacions d'esquí de casa nostra és exemplar, i és una fal·làcia pensar que es poden eliminar... Els canons, les pilones, les balises de senyalització són elements necessaris i indestriables d'una pista d'esquí, tal com ho són els arbres, els barrancs, els talussos...
Cal que tots siguem conscients dels riscos que assumim i que adaptem el nostre comportament en conseqüència, que respectem les normes de convivència, el sentit comú, que ens equipem correctament... i malgrat això sempre quedara aquell factor, l'atzar que mai podrem controlar...


Noticies relacionades:

El risc zero a les pistes és inviable

Les estacions diuen que estan adaptades als russos

Mor una esquiadora russa en topar amb un canó a Arcalís

La turista russa accidentada, "estable amb ventilació mecànica"

L'esquiador Xavier Barios mor en topar contra un canó a Arcalís

també trobareu mes noticies i comentaris a Malats de Neu i  Nevasport
i a les edicions digitals de Diari d'Andorra, Forum, Bondia, MésAndorra

Links relacionats amb la seguretat en els esports d'hivern:
Societat internacional de traumatologia i medicina dels esports d'hivern
International society for skiing safety
Fédération Internationale des Patrouilles de Ski 
Médecins de montagne
Stay Safe on Snow
Centre Mèdic Pas de la Casa - Grau Roig
i el Facebook i Twitter de Safe Snow Sports

Andorra i la cultura de l'esport

El passat dissabte la Societat Andorrana de Ciències  va organitzar una jornada amb amb el lema "La cultura de l'esport" .
Vaig tenir el plaer i la sort de poder una presentar una ponència i doncs poder compartir certs neguits sobre alguns aspectes de la pràctica esportiva que la meva activitat professional em desvetllen. Participar en aquest tipus de trobades es un gran estimul ja que t'obliga a posar en net moltes reflexions que et van sorgint en el dia a dia.
A part de la satisfacció de poder explicar la pròpia experiència es molt gratificant poder-te retrobar amb moltes persones amb qui has compartit etapes anteriors en l'ampli mon de l'esport i en moltes de les facetes que el conformen, però també de conèixer-ne d'altres.
Els temes tractats van ser diversos vista la complexitat del tema, aspectes relacionats amb l'educació, la salut de l'esportista, la comunicació, l'alt nivell però també l'esport de base... 
Van ser mes de 20 presentacions, denses, personalment em va aportar moltíssim aquest dissabte i em va refermar en la necessitat de que tots fem una reflexió sobre tot el que envolta l'esport.
Quant la SAC publiqui el recull dels treballs tots tindrem la oportunitat de posar-nos hi de nou, per ara em quedo amb alguns punts:
- l'esport es un excel·lent vector de valors morals, socials i d'elements positius per la nostra salut,
- aquests aspectes positius no ens han d'impedir ser crítics amb els possibles efectes negatius (tant individuals o col·lectius) o els interessos ocults darrera el marketing esportiu,
- en el desenvolupaments de les infraestructures esportives han prevalgut aspectes polítics i s'han marginat els elements tècnics que haguessin permès una millor planificació, ara ens trobem amb un greu problema de viabilitat econòmica,
- l'esport en la seva vessant d'"espectacle", de producte de consum de masses, té els seus costats foscos, el famós "Panem et circenses"  dels romans, però també representa una oportunitat de promoció turística i de revulsiu econòmic, en aquest sentit cal que siguem tots conscients de la importància de l'organització d'una prova de Copa del Mon d'Esquí Alpí al nostre país, en aquest sentit, amb una altra dimensió mediàtica i en l'àmbit de l'esport no professional el nostre país es també un referent en el mon de les Ultra Trail
- en Gabriel Fernàndez va compartir reflexions sobre les complexes relacions entre la premsa i el mon de l'esport, la seva interdependència i la necessitat d'una autocritica compartida 

- finalment em quedo amb la necessitat d'aplicar a les estructures (federatives, clubs, administracions...) els mateixos nivells d'exigència (fair play, transparència, rigor...) que tots demanem als esportistes i potser que s'apliqui a l'esport competitiu la mateixa filosofia de vector de valors que ja s'aplica en l'esport escolar...

La cultura de l'esport

Aquest es el títol de les XVII Jornades de la Societat Andorrana de Ciències que es duen a terme el 19 de novembre del 2011, on es debatrà de múltiples aspectes relacionats amb l'esport, mirat amb òptica andorrana, 

em permeto reproduir un extret de l'editorial del Butlletí n 158 de la SAC, signat per Francesc Poujarniscle, llicenciat en educació física, practicant d'activitats físiques i esportives i coordinador d'aquestes jornades que crec descriu molt bé algunes nocions bàsiques per situar el debat:

"... Avui en dia els àmbits de pràctica esportiva són múltiples i diversos autors n’han extret famílies i classificacions.

Crec que podem resumir-ho que la relació amb les activitats físiques i esportives, en la nostra societat occidental, es pot dur a terme mitjançant la recerca de quatre grans finalitats:

1. recerca del benestar físic i mental;
2. desenvolupament integral de l’individu;
3. assoliment del màxim rendiment individual i col·lectiu;
4. consum passiu d’esdeveniments esportius.
   
   
   La història ens ha mostrat que cada un d’aquests àmbits de pràctica ha evolucionat d’acord amb el context socioeconòmic i polític de l’època i del qual no podem fer abstracció per copsar-ne tots els significats. En relació amb aquestes quatre grans famílies podem constatar que: 

(1) La pràctica lúdica de les activitats físiques i esportives està relacionada amb el benestar i implica una exercitació física sovint moderada, amb el principal objectiu del plaer sense cap altra finalitat que assolir un grau de salut corporal i/o sobretot mental.

(2) La pràctica d’activitats físiques i esportives que a través l’educació física esportiva escolar o la participació en clubs i associacions esportives promou un desenvolupament integral sobretot dels infants i joves en quatre grans capacitats: cognitives, motrius, afectives i sociorelacionals. 

(3) La pràctica esportiva de competició, en el vessant amateur o d’alt nivell, que busca el màxim rendiment individual o col·lectiu dels atletes utilitzant els coneixements científics i tècnics propis de les activitats i que és aplicable a totes les etapes de la vida.

(4) El consum passiu dels esdeveniments esportius, que es realitza mitjançant un seguiment sobre el terreny o a través dels mitjans de comunicació, com a públic expert, no iniciat o com a aficionat incondicional i que busca l’estètica, l’emoció, el dramatisme, la confrontació, etc. ..

A grans trets podem resumir que les dues primeres formes de pràctica utilitzen les activitats físiques i esportives com un mitjà emprat per assolir els respectius objectius. L’esport en ambdós casos és una mena de catalitzador que facilita l’accés al benestar i a un desenvolupament global de l’individu extraient-ne els aspectes positius i intentant excloure’n els considerats nocius. 

En el marc civil, l’esport forma part d’una filosofia de vida que fomenta la dieta alimentària, l’exercici moderat, les cures corporals en la recerca del benestar i també és un mitjà d’integració per a persones amb necessitats especials. 

En el marc escolar, l’educació física esportiva no té com a finalitat l’ensenyament de les tècniques esportives ni l’assoliment de la perfecció en el gest esportiu o el rendiment. 

A títol d’exemple, l’aprenentatge en el marc de l’esquí escolar, inclòs en el programa d’educació física dels centres de primària andorrans, pot i ha de servir com un mitjà perquè l’infant resolgui un problema plantejat pel seu educador mitjançant la correcta estratègia cognitiva: es tracta d’aprendre a aprendre (capacitat cognitiva); que perdi la por als pendents i gaudeixi de la velocitat: es tracta de treballar els aspectes emocionals i sentimentals (capacitat afectiva); que respecti els altres usuaris de les pistes i sàpiga treballar en grup: es tracta de desenvolupar les capacitats de relacionar-se amb l’entorn integrant valors, normes i actituds que afavoreixin la posterior inserció social (capacitat sociorelacional); que millori el seu equilibri longitudinal i lateral: es tracta d’estimular les habilitats motrius de l’individu mitjançant exercicis adaptats (capacitat motriu). Aquestes capacitats no només es treballen amb infants sinó que es poden desenvolupar en totes les etapes evolutives de la vida.

D’altra banda, en relació amb la pràctica esportiva de competició (3), 

la confrontació i el màxim rendiment són, en major o menor mesura, les grans finalitats. No vol dir, però, que per assolir aquestes fites els esportistes no accedeixin al benestar físic i mental o també desenvolupin capacitats com la superació personal, el treball en equip, el respecte a l’adversari i altres, però també és clar, sobretot per als més joves, que hi ha un risc inherent a la pràctica purament esportiva de competició. En relació amb l’estudi sociològic de l’esport, J. M. Brohm al seu llibre Sociologia política de l’esport, critica enèrgicament que “l’esport és la institució legitimada de la guerra de tots contra tots” i compara les bases de l’esport amb les bases del capitalisme industrial: rendiment i competitivitat.

En referència al rendiment esportiu, cal tenir cura de no malmetre els cossos dels infants i adolescents integrats en estructures associatives que promouen majoritàriament el resultat. Massa sovint, els tècnics d’aquestes estructures apliquen models d’entrenament i de gestió esportius emprats normalment per a adults que poden arribar a ser altament perjudicials i que tenen un impacte negatiu en l’equilibri fisiològic i psicològic dels joves. D’altra banda, Brohm també afirma que l’esport és “un aparell ideològic d’estat” i ho defineix com a “opi del poble”.

En aquest sentit podríem trobar una relació entre les paraules de Brohm i la quarta gran finalitat que hem definit anteriorment: el consum passiu de l’espectacle esportiu (4). 

És evident que, en alguns països més que en d’altres, la importància institucional atorgada a l’esport i als resultats esportius és sovint exagerada així com la seva dilatada presència als mitjans de comunicació. La història ens ha mostrat que governs i poders fàctics han utilitzat, en moments d’autoafirmació, crisis o d’impopularitat, els triomfs d’un club i d’una selecció o l’organització d’esdeveniments esportius per promocionar-se i anestesiar una gran part de la societat, que de bon grat ho ha acceptat. El nacionalisme esportiu i el sentiment de pertànyer a un col·lectiu pot promoure valors com la cohesió social i ètnica, la col·laboració en l’esforç, etc. Però també pot derivar, emmarcat en un fenomen de massa social i apoderant-se dels públics més fràgils, en manifestacions intolerants, d’odi, violentes i sovint racistes. Un exemple ben clar el podem trobar en el món dels supporters radicals del futbol.

De totes maneres l’ambivalència en el teatre de l’espectacle esportiu és palesa, ja que el públic també pot gaudir d’un esteticisme i d’unes emocions fora del comú que li donen un dimensió cultural.

..."